PATRIMONI CULTURAL

L'Esglesia

És el nucli originari del poble. L’església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora va ser fundada després de la conquesta. La planta de l’edifici actual deu ser de finals del segle XV, però ha estat considerablement reformat en l’interior i l’exterior en èpoques posteriors. L’ornamentació barroca de tradició valenciana s’ha restaurat en els darrers anys i es pot contemplar en tot el seu esplendor. La porta tapiada és de l’any 1692 i damunt seu hi ha un escut amb torre torrejada cisellat sobre pedra. La seua capella de la Comunió, amb la seua cúpula de teules vidrades sobre tambor octogonal i decorada interiorment amb frescos de Lamberto Alonso va ser construïda l’any 1919.
El campanar, de tradició romànica, és més antic que l’església i és considerat una de les edificacions d’estes característiques més antigues de la rodalia. És de base quadrada  (4,30 m) construïda amb pedra de carreus. Consta de quatre cossos separats per cornises. Els tres primers cossos són de pedra i el quart de maçoneria mixta.  En total arriba a uns 30 m d’alçada.
En la mateixa plaça es troba la capella de la Sang o de l’Aurora, al costat de la qual es trobava l’hospital de Sant Jaume, casa de beneficència fundada l’any 1457 per Vicent Garcia.


 

Col·legi-Asil de Sant Doménec

Edifici situat al final del carrer del Ravalet, construït a expenses de Salvador Gil i de Dolores Caldés, com a seu d’una fundació benèfica encomanada a la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata. És una obra notable de l’arquitecte Joaquín Arnau Miramón (1849-1906), inaugurada l’any 1901. D’estil neogòtic amb influència modernista, està construït amb pedra, rajola i ferro.

                     


L’Ermita de Santa Bàrbara

Les antigues eres de l’ermita són l’origen d’esta plaça, situada al nord-oest del casc urbà. La plaça pren el nom de l’ermita de Santa Bàrbara, advocada contra llamps i tronades. L’edifici va ser construït a expenses d’Antoni Bella l’any 1772. Hi havia una ermita anterior sota l’advocació de Santa Bàrbara i Sant Joan Evangelista, que estava situada més a prop de la vila, però el terratrèmol de 1748 la va assolar.


Forn Romà

Jaciment arqueològic situat al costat de l'estació que ocnsisteix a una terriseria d'època romana (s. I aC - s. I dC). Va ser descobert l'any 1989, quan es construïa la nova estació. En realitat es tracta de tres forns de tipologia diversa en els quals es coïen àmfores, rajoles i peces de teler.

 

 

 

L’Ajuntament

Construït sobre un solar de 1.785 m2 que ocupava part del convent de Sant Vicent Ferrer, fundat l’any 1590. Va ser inaugurat el 3 d’agost de 1957. L’edifici és compartit amb la Reial Séquia d’Escalona i és una obra de l’arquitecte Eduardo Alegre Fayos. Gran part de la plaça ocupa també terrenys de l’antic convent de dominics i de la seua església.


 

El Mercat


Està situat al final del carrer dels Sants de la Pedra. És un edifici projectat per l’arquitecte Carles Carbonell Pañella l’any 1926. S’inaugurà el 15 de novembre de 1928. És de planta rectangular (30 x 40 m) amb tres naus cobertes a doble vessant. En el tractament exterior s’hi observa certa influència de l’arquitectura de Demetrio Ribes.